.Coldplay. Fix You (Te confortaré)  

 

«feu tot el que ell us digui»

  
  

 
 
 
  
 
 
Lectura del llibre del profeta Isaïes

Per amor de Sió no vull callar, no vull reposar per Jerusalem fins que aparegui com un raig de llum el seu bé, i la seva salvació com una torxa encesa.
Els altres pobles veuran el teu bé, tots els reis veuran la teva glòria i et donaran un nom nou que els llavis del Senyor designaran. Seràs una corona magnífica a les mans del Senyor, i una diadema reial a les mans del teu Déu.
No et podran dir més «L’Abandonada», no podran dir «La Desolada» a la teva terra: a tu et diran «Jo-me-l’estimo», i a la teva terra, «Té-marit», perquè el Senyor t’estimarà, i tindrà marit la teva terra.
El qui t’haurà reconstruït et prendrà per esposa com un jove esposa una donzella; el teu Déu estarà content de tenir-te com el nuvi està content de tenir la núvia.

Is 62,1-5

Salm Responsorial

R. Conteu a tots els pobles els prodigis del Senyor.

Canteu al Senyor un càntic nou,
canteu al Senyor, arreu de la terra;
canteu al Senyor, beneïu el seu nom. R 

Anuncieu de dia en dia que ens ha salvat;
conteu a les nacions la seva glòria,
conteu a tots els pobles els seus prodigis. R

Doneu al Senyor, famílies dels pobles,
doneu al Senyor honor i majestat,
tributeu al Senyor l’honor del seu nom. R

Adoreu el Senyor, s’apareix la seva santedat.
Que tremoli davant d’ell tota la terra.
Digueu a tots els pobles: «El Senyor és rei!»
Sentencia amb raó les causes dels pobles. R

Sl 95,1-2a.2b-3.7-8a.9-10a i c [R.: 3]

Lectura de la primera carta de sant Pau als cristians de Corint
Germans, els dons que rebem són dons diversos, però l’Esperit que els distribueix és un de sol. Són diversos els serveis, però és un de sol el Senyor a qui servim. Són diversos els miracles, però tots són obra d’un sol Déu, que els fa valent-se de cadascun de nosaltres.
Les manifestacions de l’Esperit distribuïdes a cadascú són en bé de tots. Un, gràcies a l’Esperit, rep el do d’una paraula profunda; un altre, per obra del mateix Esperit, rep el do de desglossar les veritats; un altre, en virtut del mateix Esperit, rep el do de la fe; un altre, el do de donar la salut als malalts; en virtut de l’únic Esperit, un altre, el do de fer miracles; un altre el do de profecia; un altre, el de distingir si un esperit és fals o autèntic; un altre, el do de parlar llenguatges misteriosos; un altre, el do d’interpretar-los.

1Co 12,5-11

Lectura de l'evangeli segons sant Joan

En aquell temps, se celebrà un casament a Canà de Galilea. Hi havia la mare de Jesús. També Jesús i els seus deixebles hi foren convidats.
Veient que s’acabava el vi, la mare de Jesús li diu: «No tenen vi.» Jesús li respon: «Mare, per què m’ho dius a mi? Encara no ha arribat la meva hora.» Llavors la seva mare diu als qui servien: «Feu tot el que ell us digui.»
Hi havia allí sis piques de pedra destinades a les pràctiques de purificació usuals entre els jueus. Cada una d’elles tenia una cabuda de quatre a sis galledes. Els diu Jesús: «Ompliu d’aigua aquestes piques.» Ells les ompliren fins dalt. Llavors els digué: «Ara traieu-ne i porteu-ne al cap de servei.» Ells n’hi portaren.
El cap de servei tastà aquella aigua, que s’havia tornat vi. Ell no sabia d’on era, però ho sabien molt bé els qui servien, perquè ells mateixos havien tret l’aigua. El cap de servei, doncs, crida el nuvi i li diu: «Tothom serveix primer els millors vins i, quan els convidats ja han begut molt, els vins més ordinaris; però tu has guardat fins ara el vi millor.»
Així començà Jesús els seus miracles a Canà de Galilea. Així manifestà la seva glòria, i els seus deixebles cregueren en ell.

Jn 2,1-11

"El Senyor t’estimarà i tindrà marit la teva terra"

El miracle que tots coneixem com «el de les bodes de Canà» podria semblar a primera vista una mica estrany: es tracta que, al final de la boda, no falti vi als comensals! Podríem entendre la conversió en vi d’uns quants litres d’aigua i en un vi no massa bo: els convidats ja han begut molt. Però no és així: Jesús canvia en vi l’aigua d’unes sis piques, cada una amb una cabuda de quatre a sis galledes, és a dir en total són uns 600 litres de vi i a més de la millor qualitat: has guardat fins ara el vi millor. Com passa sempre en Joan, el miracle és un signe; es tracta d’una boda, manifestació de l’amor entre un home i una dona; el que es canvia en vi és l’aigua de les piques destinades a les pràctiques de purificació usuals entre els jueus; indica que ara aquesta purificació ja no és necessària perquè Jesús ens ofereix el vi que és el do de la salvació que ens porta, un do abundantíssim (d’aquí la gran quantitat de vi). Tot plegat ens parla de l’amor de l’espòs Crist per tots els homes als quals ofereix una salvació sense fi. Ja no calen pràctiques de purificació; cal creure en Crist. És la primera manifestació, el primer signe de qui és Jesús. I Maria hi és present com hi serà a la creu. Acompanya el seu Fill en els moments fonamentals de la salvació, sol·lícita pel bé de tots els homes. I Maria, símbol d’Israel, és també símbol de l’Església a la qual Crist el seu espòs ofereix la seva salvació plena.
Ara es fa realitat la primera lectura: No et podran dir més l’Abandonada; no podran dir La-Desolada a la teva terra; a tu et diran Jo-me-l’estimo. Perquè el Senyor t’estimarà i tindrà marit la teva terra..., el teu Déu està content de tenir-te com el nuvi està content de tenir la núvia: manifestació total de l’amor de Déu per tots nosaltres. I Pau a la segona lectura ens parla de la diversitat de dons que l’Esperit distribueix en l’Església: Són diversos els miracles; són diversos els serveis però és un de sol el Senyor a qui servim. Tot és obra de l’amor de Déu manifestat en Crist, al servei de l’Església.

Mn. Jaume Pedrós

Música Sacra

Con el nombre de Música Sacra agrupamos las obras musicales cristianas que a lo largo de la historia han creado los grandes compositores para destacar la obra de Dios. Nació en Europa en la Alta Edad Media con los ritos cristianos en el ámbito de las iglesias. Los antiguos cantos medievales dieron paso a las Misas y Cantatas del Barroco.

La época dorada de la música religiosa se inicia con los cantos gregorianos, alcanzan la mayoría de edad con Johann Sebastian Bach, continúa con Mozart y finaliza con las Misas de Beethoven. Mas tarde la musica sagrada deja de tener tanta importancia en la vida social y los compositores se acuerdan de ella excepcionalmente.

Glória de Vivaldi

 Réquiem de Mozart Passió segons sant Joan. Bach
El Messies de Händel I El Messies de Händel II El Messies de Händel III
La Passió segons sant Mateu I La Passió segons sant Mateu II Messa da Réquiem de Verdi


 

  

 
 
 
  
IMATGES